Després de vore els actes de la proclamació de Felipe VI, als habitants d'este poble
no nos queda cap motiu d'esperança en que el seu regnat vaja a canviar res de l'estatus
quo actual, ni com a valencians, ni com a demòcrates.
Com a valencians, el rei en el seu discurs, al referirse a la diversitat cultural del
territori, va fer menció de quatre escritors, representants de les cultures existents en
espanya: Machado, Espriu, Aresti i Castelao; i se va despedir en les 4 llengues que ells
representen. Valéncia és l'única nacionalitat que tenint oficialment una llengua pròpia,
ara que tant presumixen els constitucionalistes, no estava present en la relació. La corona,
com sempre, com tants atres, en base a la pretesa inexistència d'una llengua diferenciada,
nos inclou be en la cultura castellana, be en la catalana, quan la cultura valenciana, que
és molt més que una llengua, és més antiga que elles dos. I l'oblit és més sangnat encara si
pensem que eixe mateix dia se complia l'aniversari de la crema de Xàtiva per un avantpassat
seu, del mateix nom.
Però tampoc com a demòcrates podem fer volar campanes. Més enllà de la discusió filosòfica
de que el seu càrrec li ve per herència de sang i no per elecció, les seues paraules i els seus
gestos no donen per a massa alegries.
La Corona, digué, és símbol de l'unitat d'espanya. I no hauria de ser aixina. El rei hauria
de garantir que se fera la voluntat del poble, siga estar units o no. I el que per a la proclamació
davant les Corts Generals, anara vestit de capità general dels exercits, diu molt de quina es la
prioritat que te en el seu cap entre les jefatures del poder civil i militar que ostenta i,
hilvanant en l'anterior reflexió, quin és el símbol, i el garant, de l'unitat de espanya. Darrere
i oblidada queda l'image d'un Gutièrrez Mellado que mai entrà en les Corts vestit de militar; era
atra transició i atres polítics.
I, per últim, i encara que eliminaren de la simbologia general qualsevol referència religiosa,
la seua primera visita com a cap d'estat, serà a vore al Papa, i no en la seua condició de cap de
l'estat Vaticà, sino com a lider religiós, lo que demostra la seua convicció de la laicitat de
l'estat que presidix.
Albert Marín Sanchis
