Celebracions en el ¿Dia Nacional Valencià?


        La data del 9 d'Octubre és, o hauria de ser, un dia important per a tots els valencians. Eixe dia celebrarem la entrada del rei Jaume I a la ciutat de València fa ya 761 anys. No és, per supost l'acta de naiximent del nostre poble, que te varios milenis d'existencia, però sí ho és de la nostra incorporació al mon occidental. Marca el naiximent de València com entitat política independent i diferenciada dins el mon, aleshores, cristià. Una data, per tant, en la qual els valencians hauriem de reflexionar al voltant del nostre passat, la seua comparació en el nostre present, i reivindicativa de lo que volem per al nostre futur.

        Un any més, però, les nostres autoritats, espanyoles elles, en el sentit borbònic de la paraula, no pensen així, i han convertit la festa en una mera representació folclórica per a major glòria del partit que en cada moment es troba en el poder.

        Són les 12 del mig dia i la Senyera, enhiesta, baixa del balcó de l'Ajuntament de València ciutat, amenitzada pels acordes ¡del himne espanyol!, i és arreplegada per algún membre del consistori. Al voltant tota la resta de regidors, alguns dels quals li han demostrat tant de respecte en la seua actuació política com a una ensenya de una cofradia de festes i més d'un, davant el seu electorat la ha qualificat de "feixiste".

        La comitiva inicia el desfile cap a la Catedral, on s'oficia un TeDeum. Pareix que la Senyera, qüestionada per totes les bandes, acusada encara d'ensenya feixista en molts círculs, i cremada pels carrers any darrere any, dins i fora de la nostra Nació, té motius per agrair-li al cel no sabem exactament qué. Possiblement que Espanya ens deixe que la pasejem una vegada al any per lo carrer sense massa policia ni exèrcit.

        De la Catedral es dirigix al monument a Jaume I on, en un acte tan hipócrita com tota la resta, se li fa l'ofrena de flors. L'acte finalitza al tornar a l'Ajuntament i pujar-la de nou al balcó en els mateixos acordes d'abans.

        Així, lamentablement, la ensenya nacional dels valencians, la Senyera, és utilitzada, i poc ménys que prostituida pel poder establit, en la complicitat, per eixemple, dels "valencians" que en la plaça, ofeguen tots els anys en aplaudiments qualsevol intent de chiular l'interpretació de l'himne espanyol.

        A la fi, el 10 d'Octubre haurem de lamentar el haver tornat a pedre l'ocasió de mostrar al mon el que fórem i el que volem tornar a ser: una entitat política independent, ama del seu propi destí. Fins el pròxim any.

Tornar a la Portada