Tornar a la Portada
Fa uns dies, el president del govern espanyol, José María Aznar,
feia unes declaracions en les que reafirmava la indisoluble unitat d'Espanya
i l'existencia hui més que mai de la Nació Espanyola.
A més va qualificar d'irresponsables als que hui plantejen idees
de federalisme, confederació, sobirania compartida, autodeterminació,
drets històrics i colectius, etc. Al mateix temps va fer una
encesa defensa de la constitució espanyola en la seua actual redacció,
negant qualsevol possibilitat de modificar-la perque, diu, seria un
fraud als ciutadans que la votaren.
No sols pel fons, sino fins i tot en la forma, estes declaracions ens tornen als temps de les catacumbes, i el record del lema España Una, Grande y Libre resona atra vegada sense poder evitar-ho en els nostres oits. Qualificar d'irresponsabilitat el plantejament dels drets històrics de les nostres nacions pel fet de l'existencia d'una hipotètica nació espanyola, en la qual els valencians estem por justo derecho de conquista, segons diu el Decret de Nova Planta, que mai ha sigut derogat, qualifica el talant tolerant i de consens del que tant fa gala i tan poquet se li nota.
Negar a hores d'ara que el futur, al menys a mig termini, d'espanya siga una confederació es d'una miopia alarmant. Espanya està ya hui pràcticament buida de continguts: les competències domèstiques (educació, salut, obres públiques, ...) estan quasi totes transferides a les comunitats autónomes, i les que encara no estan ho estaran en breu; i les competències estatals (defensa, política monetària, fronteres, ...) han d'estar coordinades en la UE, per la qual cosa l'únic futur possible es la confederació, abans de la desaparició final.
Respecte a la constitució, caldria recordarle al senyor Aznar que tot aquell que hui tinga menys de 42 anys no va poder votar-la en son dia i, per tant, el fraud als votants d'aleshores es una pobra escusa front a un electorat que hui està format per molts que no varen poder opinar.
Front ad estes declaracions, al senyor Almunia no se li ocorrix atra cosa (res extrany per atra banda) que dir que el PSOE no permitirà que el PP s'apropie de l'idea d'espanya i de la constitució. O siga, que ell també carda eixa mateixa llana, i no vol que siga no més l'atre el que crie la fama.
Pareix que per desgracia el nacionalisme espanyol dona vots, i els
partits estatals lluiten pel reconeiximent d'eixa reserva espiritual
en la seua defensa. D'ací al dia 12 de març encara escoltarem
coses pijors, sino, al temps.