Tornar a la Portada
Els habitants de Txexenia no podran per ara cantar alló de "any
nou, vida nova". Els rusos continuen la seua llabor d'aniquilar tota forma
de vida txetxena, encara que la guerra de guerrilles desplegada pels independentistes
està causant més problemes del previstos a les tropes ruses
i la confrontació no pareix que vaja a tindre un prompte final.
Mentres, les poblacions civils de Grozni i les ciutats properes, continuen
vivint en condicions d'extrema necessitat, tancats en soterranis, sense
aliments, aigua, llum o calefacció.
Al fons de la tragèdia, les eleccions presidencials ruses del pròxim mes de març on Putin es perfila com clar guanyador, aupat precisament per la popularitat que la guerra no declarada contra els txetxenos li està donant, a no ser que els últims revesos de les seues tropes li facen caure en desgràcia.
Una vegada més, el sofriment i la sang de l'enemic utilitzat com a cartell electoral en un mon que encara no ha deprés a respectar les diferències.
I mentres el mon occidental, que tant va presumir de la intervenció en kosovo, necessaria i que des d'ací defenguérem el seu fons, encara que no la forma, mirant cap un atre costat en l'escusa del assumpte intern, que no va valdre, afortunadament, aleshores. El por a la potència nuclear rusa frena qualsevol acció en la seua contra, pero d'ahí a tota la sèrie de llaors que l'expresident Yeltsin ha rebut estos dies per part dels mandataris occidentals, hi ha un abisme.
Es cert que Yeltsin va ser, en el
seu moment, un factor decisiu en l'evolució política de Rúsia,
pero la seua actitut front a l'independentisme txetxeno no te disculpa
possible i les potencies occidentals no haurien de tapar una cosa en l'atra.
En el fons el que ocorre és que eixos mateixos mandataris estan
d'acord en la repressió brutal i aniquilador del nacionalisme sense
estat (qualificat sistemàticament de terrorisme), per part
del nacionalisme uniformador i hegemònic practicat per gran part
dels estats actuals.