Hi han dates que els governants tracten de esborrar de l'historia; dates que no els interessa recordar; dates maleïdes que no son del seu gust. Enguany es celebren els 25 anys d'una d’estes dates maleïdes. El 8 d'Octubre de 1978 els representants polítics dels valencians varen signar el Compromís Preautonòmic, en el qual s’instava a "aconseguir la major Autonomia possible en el mínim temps possible". Aquell Compromís Preautonòmic va ser signat per tot l’arc polític parlamentari i extraparlamentari (pel nostre partit signà Alonso Salvador i Navarro), excepte per Alianza Popular predecessora de l’actual partit del govern. Es tractava de completar la demanda del poble de "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia" posant en marxa els mecanismes polítics per que els valencians assolirem el nostre autogovern, somni que aniria esvaint-se en el temps.
   Simultàniament a este procés es redactava el Títol VIII de la Constitució Espanyola per part de la comissió del Congrés. La redacció final d’este Títol, i la posterior aprovació de la constitució, representà un dur colp per a la construcció d'una Espanya plural i respectuosa amb els seus pobles. Anys després, amb un colp d'estat fallit pel mig, se’ns va atorgar un Estatut d'Autonomia, que, com tot allò que s’atorga, estava fet a la mida de l'atorgant. Un Estatut que mai ha sigut refrendat pel poble.
   La Constitució Espanyola, redactada per a un moment transitori, d'esgotament d'un règim dictatorial, ha sigut elevada al nivell d'un tòtem que no es pot reformar, però que sitemàticament és rellegida en funció dels interessos del partit que governe en cada moment. Esta constitució que una bona part de la població actual no pogué votar per manca d'edat per exercir el seu vot, gravita actualment com una llosa sobre la ciutadania i està sent manipulada per a dividir als ciutadans en constitucionalistes, i per tant demòcrates, i no constitucionalistes i per tant nacionalistes, separatistes, pseudo-terroristes i algú qualificatiu més.
   La situació històrica en la qual es va redactar, i per a la qual havia de aprofitar, era molt conjuntural, però a dia de hui és totalment obsoleta. Tant obsoleta que el Partit Popular, que aleshores la votà en contra, dia a dia va reduint-la en la seua aplicació pràctica, coneixedor que una reforma involucionista en les llibertats individuals i colectives, com a ells els agradaria, no seria aprovada en referèndum. Per això quant ho precisa se la passa per baix cama, mentres diu que és el seu màxim defensor; com hem pogut comprovar en la guerra d'Iraq. És la política personal del Sr. Aznar i sembla que serà també la de Sr. Rajoy.
   Tampoc és útil ja per aquells que pensàvem en la construcció d'una Espanya distinta a l'Espanya centralitzada del franquisme, fidel seguidor del model centralitzador borbònic. Aquells que pensàrem que una Espanya moderna seria respectuosa amb la seua perifèria, amb les seues diferències culturals, veem en lleis com la de Qualitat de l'Ensenyament un instrument per acabar amb tot allò. Per això des del PSOE es llança la idea de l'estat asimètric com a soluciò intermèdia entre l'Espanya unitària i l'Espanya federal. No deixa de ser una altra forma de mantindre la unió de l'estat, això si, més respectuosa amb la diversitat.
   Continua sense ser útil per aquells nacionalistes que volem construir-nos un estat propi, els anomenats anticonstitucionalistes pels Srs. Aznar i Zapatero. No havia sigut mai la nostra constitució, és la dels espanyols, però durant algun temps havíem cregut que des de la mateixa es podia evolucionar cap a un estadi de relacions distint; la utilització que de la mateixa fan els Srs. Aznar i Zapatero ens deixa ben be a les clares que és impossible. La resposta més contundent a esta situació s’ha pres, com no podia ser d'altra manera, a Euskadi. El Pla Ibarretxe és l’eixida democràtica a l'actual situació, la via reconeguda en la Carta dels Drets Humans de l'ONU. Les conseqüències de l'altra via del nacionalisme basc ja les coneixem.
   A més, en uns mesos es trobarem en una situació completament nova, políticament parlant. La Constitució Europea es posarà a referèndum (això esperem al menys), i de la qual, a hores d'ara, desconeixem quasi tots els seus esborranys i, per tant, ignorem en quina mida influirà en la nostra vida colectiva com a poble. En el seu moment realitzarem la seua valoració política; de tota manera, per lo poc que es va coneixent, el paper de les anomenades regions europees queda reduït a un fet testimonial.
   Davant de tot açò, una Constitució Espanyola obsoleta i amb constants rellectures en funció dels interessos de cadascun dels partits polítics, i una Constitució Europea a refrendo en els pròxims mesos, ¿que pensem els valencians?, ¿pensem en açò?. ¿Que pensen fer els partits valencians nacionalistes?. ¿Com volem els valencians que siga el nostre futur?, ¿el volem decidir?. ¿Com serà el valencianisme del Segle XXI?.
   En Esquerra Nacionalista Valenciana sí que som conscients que la resposta a estes preguntes ha de ser la nostra gran tasca intelectual dels pròxims mesos i anys. Pensem en la necessitat de crear una via política pròpia per al nacionalisme valencià, una via que ens permeta plantar cara a l'actual situació de retall de llibertats individuals i colectives que està realitzant el Partit Popular, en molts casos contant amb la complicitat del silenci del PSOE. Pensem que els valencians no podrem decidir sobre el nostre futur mentres no tinguem un estat propi, un estat que siga una circumscripció electoral europea, tal com ho és Luxemburg, Irlanda, Holanda o com serà en uns anys Eslovènia. Per suposat que volem participar en la decisió de com serà eixe futur. Volem un futur en el qual es respecte el dret a la diferència, en el qual allò local siga un complement d'allò global, en el qual prevalga la solidaritat front a la caritat. Un futur en el qual valencianisme siga sinònim de nacionalisme valencià, no com ara. Un futur que pot perfectament començar hui, vinticinc anys després del somni del Compromís Preautonòmic de "la màxima autonomia, en el menys temps possible".

Josep Velasco Santamaria